Perquè es tan important el múscul diafragma en osteopatia?
Perquè una disfunció diafragmàtica afecta la motilitat, irrigació i innervació dels òrgans i vísceres i pot estar relacionada amb alteracions digestives: reflux, acidesa, restrenyiment,…i problemes de retorn venós com varius, hemorroides o ascitis. Perquè afecta la mobilitat del sòl pelvià, que es pot traduir en pèrdues d’orina, menstruacions doloroses,… Perquè disminueix la mobilitat de la resta de diafragmes, podent provocar bloquejos vertebrals, cervicàlgia, lumbàlgia, cefalees, energia baixa,… En resum, el múscul diafragma te influència a tots els nivells, directa o indirectament.
Nova ubicació
Després de quasi 13 anys ha arribat el moment d’un canvi. Ens hem traslladat al carrer doctor Pere Virgili, 6. Un lloc amb energia i llum nova…on esperem que et sentis molt be!!
OSTEOPATIA I MEDICINA DENTAL
A simple vista podem pensar que osteopatia i medicina dental son mons totalment paral·lels, però no es així, es un àmbit en el que l’osteopatia juga un paper fonamental i es un gran aliat. Si parlem de l’oclusió dental i tenim en compte que la força d’oclusió es la mes potent del cos, podem entendre que els vectors de força que es creen afectin a les altres estructures, influint directament sobre musculatura i lligaments de la base del crani, membranes (provocant cervicàlgies, mals de cap,…), respiració, postura, ATM,…la osteopatia minimitza y normalitza aquestes conseqüències. Sent la seva intervenció encara mes important en casos de maloclusió, bruxisme, ortodòncia, cirurgies maxil·lo-facials, succió del polze, xumet, respiració bucal,…i acompanyant el creixement de la boca i del petit en general, evitant així futures disfuncions.
LA VIDA ES DESEQUILIBRI
La natura és molt estalviadora, no gasta energia a menys que sigui estrictament necessari… en canvi, gasta molta energia en mantenir un desequilibri al cos. Al cos hi ha molts exemples d’estructures que gasten energia per crear desequilibris: les bombes sodi-potassi que s’encarreguen de mantenir diferents potencials elèctrics en les parets de les cèl·lules nervioses, la diferència de pressió positiva i negativa entre cavitat abdominal i toràcica,… Sempre ens han dit que la vida es equilibri, però estaria més ben dit que la vida és la cerca de l’equilibri: El cos crea desequilibris (amb despesa energètica) per, tot seguit, deixar que les estructures flueixin i la tendència natural de les concentracions a equilibrar-se provoqui el moviment, llavors torna a crear diferències de concentracions i de pressions amb despesa energètica i tornar a deixar que flueixin i s’equilibrin i així crear la transmissió del missatge per nervi, la contracció muscular, la respiració… La tendència natural és buscar l’equilibri: les concentracions de sodi i potassi a una banda i altra de la paret nerviosa tendeixen a equilibrar-se, les diferents concentracions de pressions entre cavitat abdominal i toràcica tendeixen a equilibrar-se… i la cerca d’aquest equilibri és qui produeix el moviment (transmissió del missatge pel nervi, respiració, moviment visceral, retorn venós…,). Això és extrapolable des del nostre àtom més petit fins a la nostra estructura més gran. I ha de ser així perquè allò que no es mou emmalalteix. La vida, doncs, és la cerca constant de l’equilibri, la vida és el camí que arriba a la seva fi amb la mort, moment en el qual tot s’equilibra i desapareix el moviment en tots els teixits. Resumiria l’osteopatia dient que: “l’osteòpata busca que és el que bloqueja el moviment en un teixit, desbloqueja i deixa que la natura faci la resta, que amb el retorn del moviment la salut torni a fluir”.
