A simple vista podem pensar que osteopatia i medicina dental son mons totalment paral·lels, però no es així, es un àmbit en el que l’osteopatia juga un paper fonamental i es un gran aliat.
Si parlem de l’oclusió dental i tenim en compte que la força d’oclusió es la mes potent del cos, podem entendre que els vectors de força que es creen afectin a les altres estructures, influint directament sobre musculatura i lligaments de la base del crani, membranes (provocant cervicàlgies, mals de cap,…), respiració, postura, ATM,…la osteopatia minimitza y normalitza aquestes conseqüències.
Sent la seva intervenció encara mes important en casos de maloclusió, bruxisme, ortodòncia, cirurgies maxil·lo-facials, succió del polze, xumet, respiració bucal,…i acompanyant el creixement de la boca i del petit en general, evitant així futures disfuncions.
